dissabte, 14 de maig de 2011

Crònica del dissabte verd. El "clàssic".

No ho negarem, teníem ganes. L’any passat, quasi sense planificar-ho i mig en broma, uns quants pares vam pensar que estaria bé abans de dinar fer un partidet amb els mestres. Al cap de 10 minuts ja no podíem més, el resultat era escandalós i la majoria de nosaltres no ens podíem moure. Així que aquest any ens ho havíem pres més seriosament (gimnàs, bicicleta, excursions i fins i tot algun entrenament). Tot per com a mínim acabar el partit amb una mica de dignitat.

A les 8:30 arriben els primers pares. Unes pancartes de suport apareixen “espontàniament”. Arriba el Carlos, mestre de P5, gran animador del col·lectiu de mestres i sense el qual segurament no s’hagués fet el partit. Primers “piques”, sempre amb respecte i bon rotllo.

Finalment hem aconseguit formar un bon equip: 9 de P5 i 3 de P3. Curiosament sempre P3 i P5. Què passa amb la resta de cursos? (això ja és un altre tema). I les mares?. Només l’ Àngela ha vingut a jugar. A veure si l’any que ve us animeu unes quantes més.

Comença el partit i els mestres es veuen sorpresos per la qualitat del nostre joc. Marquem el primer, el segon, … i ens posem 5-0 !!. Això promet. Comencen a arribar les mares i els nostres fills, que no saben a qui animar si al seu pare o al seu mestre.

El cansament comença a passar factura. Apareixen les primeres lesions musculars i poc a poc el ritme va baixant. Els mestres comencen a remuntar. Les mestres demostren una gran tècnica i un estat de forma excel·lent que ja voldríem molts.

Final del partit: 8-8. Resultat just. Però el més important és que ens ho hem passat bé i ens hem divertit que d’això es tractava. Això si, l’any que ve ho tornarem a intentar i esperem ser molts més ( les nostres cames ho agrairan).

Agraïments:
A l’escola per les seves facilitats per disposar de tot el material (xarxes, “petos”, ...) i espais (gimnàs, vestuaris,...).
A tots dos equips per la seva esportivitat.
A l’afició que no va deixar d’animar-nos en tot moment, tot i tenir el cor dividit.
Al Dani,pare de P3 i fisioterapeuta accidental pel seus embenatges i consells.

Us deixem amb les fotos del partit i un simpàtic muntatge en vídeo (gràcies Santi).




Feu clic en el vídeo per veure'l més gran

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada